[Crítica] THE OLD WAYS - Christopher Alender, 2020 - LaZonaMuerta.com | Noticias de cine de terror independiente

Breaking

martes, 20 de octubre de 2020

[Crítica] THE OLD WAYS - Christopher Alender, 2020

 

-DIRECCIÓ: Christopher Alender

-GUIÓ: Marcos Gabriel

-ANY: 2020

-DURACIÓ: 89 min.

-PAÍS: Estats Units

-MÚSICA: Ben Lovett

-FOTOGRAFIA: Adam Lee

-REPARTIMENT: Brigitte Kali Canales, Sal López, Julia Vera, Andrea Cortés

-PRODUCCIÓ: Soapbox Films






The Old Ways no inventa la roda, i per això s'esforça en dues coses: aconseguir identitat i satisfer els fans del terror. I ho aconsegueix. La pel·lícula planteja un exorcisme situat en una localitat selvàtica de Mèxic, on les maneres de fer, en aquest cas per part d'una curandera, s'allunyen força de les del pare Merrin a L'Exorcista.

Es tracta de la nova pel·lícula de Christopher Alender partint d'un guió de Marcos Gabriel. Tots dos fa 20 anys que treballen junts. Segons el director, The Old Ways és una pel·lícula que va imaginar per ser presentada al Festival de Sitges, i una vegada vista podem donar fe que el seu treball és un divertiment de pur gènere que difícilment defraudarà els fans.

La pel·lícula arrenca amb una noia nord-americana encadenada en un habitacle fet amb branques i troncs. Ella creu que ha estat segrestada per un grup d'indígenes que viuen a la selva, però aquests captors li afirmen que en realitat està posseïda per un dimoni i cal practicar-li un exorcisme.

The Old Ways mostra un exorcisme narrat a ritme llatí, amb una simpàtica banda sonora i una posada en escena exòtica i acolorida. Sens dubte es veu tot molt diferent del que estem acostumats a veure en aquest tipus de pel·lícules, i la veritat és que el xoc cultural es fa curiós i atractiu. A això, The Old Ways segueix igualment els patrons d'una pel·lícula d'exorcismes, amb rituals estranys, drogues, vudú i fins i tot el mateix dimoni acaba representat físicament.

El desenvolupament de la història avança sempre en un entorn interior. A propòsit d'això, la fotografia a càrrec d'Adam Lee llueix sempre molt bé amb tot el que comporta rodar en tan poc espai. Aconsegueix generar una sensació d'humitat i calor, tot retratat de manera molt acolorida per la posada en escena verda i natural de l'habitacle així com pels decorats indígenes i maquillatges cridaners. Visualment The Old Ways té una feina molt interessant.

El seu protagonista és Cristina (Brigitte Kali Canales), que fa una feina fantàstica veient-se partícip d'escenes complicades, algunes fins i tot que impliquen contacte amb serps. Alerta a les dues escenes d'aquest tipus. També el gir interpretatiu a la part final acaba arrodonint un treball exigent i en general força sòlid.

Tenia raó Christopher Alender quan va afirmar que The Old Ways és una pel·lícula molt Sitges. Potser no aporta res que no coneguem i sobretot ens desconcerta aquesta simpàtica música llatina que acompanya en els moments tensos, però creiem que aquí hi ha una identitat, una personalitat estètica i narrativa allunyada dels patrons comuns del subgènere d'exorcismes. Més enllà d'això, The Old Ways és un entreteniment que funciona, dels quals se'ls nota que han estat pensats per a fans del cinema de terror. Recomanable.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario