[Crítica] LA ABUELA - Paco Plaza, 2021 - LaZonaMuerta.com | Noticias de cine de terror independiente

Breaking

sábado, 16 de octubre de 2021

[Crítica] LA ABUELA - Paco Plaza, 2021


-ANY: 2021

-DURACIÓ: 100 min.

-PAÍS: Espanya

-DIRECCIÓ: Paco Plaza

-GUIÓ: Carlos Vermut

-MÚSICA: Fatima Al Qadiri

-FOTOGRAFIA: Daniel Fernández Abelló

-REPARTIMENT: Almudena Amor, Vera Valdez, Karina Kolokolchykova, Chacha Huang, Michael Collis

-PRODUCTORA: Apache Films, Les Films du Worso






Paco Plaza s'aventura al seu nou treball en una història quotidiana sobre una àvia que després patir un ictus es converteix en un ésser dependent, i és la seva neta qui es veu obligada a cuidar-la. Aquesta és una pel·lícula que pren un tomb cap al terror i presenta una àvia que no negarem que ens ho ha fet passar malament. Ara bé, també hem tingut una certa sensació de decepció.


La Abuela és una obra amb una premissa senzilla i desenvolupada íntegrament en un pis de Madrid. De la mateixa manera que a Verónica, aquest pis és l'escenari de situacions estranyes que porten a Susana (Almudena Amor) a cada cop tenir més por de la seva avia. Si bé és cert que Paco Plaza repeteix esquemes en la seva concepció del terror respecte al seu anterior film, reconeixem que ara és tot més aterridor. I quan diem aterridor ens referim a un clímax que fa por, lluny del jump-scare fàcil i dominant del cinema de terror actual, i això és quelcom que s'ha de fer valdre, perquè té valor.


Aquest terror el transmet Pilar, una vella de 85 anys interpretada per Vera Valdez. Fa una gran interpretació construint un personatge amb mirades perdudes, tremolors, riures diabòlics i gestos promiscus, i a més, el seu cos alt i prim, carregat de venes i arrugues i que no té miraments a mostrar, ajudar a potenciar un horror indiscutible. Paco Plaza sap plasmar l'horror a través de Pilar, i això té un gran mèrit.


El problema de La Abuela és el desenvolupament de la història. Les més de dues hores de metratge no és que es facin llargues perquè el film no avorreix, però basa l'entreteniment en un continu d'escenes repetitives sobre espants a dins la casa que porten a Susana a la desesperació. La pel·lícula avança sobretot per aquesta desesperació, a més d'un personatge com el d'Eva, una jove que diu conèixer a Pilar i que són molt bones amigues, fan avançar i generar interès per concloure la història. Trobem a faltar una major profunditat en la relació àvia-neta o en el rerefons sobrenatural de la història. És com si es desaprofités el potencial de La Abuela.


En tot cas La Abuela és una pel·lícula de terror que farà passar-ho malament a qualsevol que la vagi a veure a un cinema. Qui hagi viscut amb un avi\a decrèpit i dement sabrà el potencial terrorífic d'aquesta situació, i Paco Plaza ho ha sabut plasmar a la pantalla. Més enllà d'això, llàstima que la història no explori més la relació familiar entre àvia i neta, i el final, malgrat que és un WTF que està bé i s'entén, demanava més cocció prèvia.


No hay comentarios:

Publicar un comentario