[Crítica] VIOLATION - Dusty Mancinelli & Madeleine Sims-Fewer, 2020 - LaZonaMuerta.com | Noticias de cine de terror independiente

Breaking

miércoles, 13 de octubre de 2021

[Crítica] VIOLATION - Dusty Mancinelli & Madeleine Sims-Fewer, 2020



-ANY: 2020

-DURACIÓ: 107 min.

-PAÍS: Canadà

-DIRECCIÓ: Dusty Mancinelli, Madeleine Sims-Fewer

-GUIÓ: Dusty Mancinelli, Madeleine Sims-Fewer

-FOTOGRAFIA: Adam Crosby

-MÚSICA: Andrea Boccadoro

-REPARTIMENT: Madeleine Sims-Fewer, Anna Maguire, Jesse LaVercombe, Obi Abili, Jasmin Geljo, Cynthia Ashperger

 


 

 

 

Horror d'autor sobre una base argumental de violació i posterior venjança. L'interès de Violation va més enllà d'aquest plantejament propi del cinema d'explotació per centrar-se en la credibilitat de les dones i la insensibilitat dels homes després d'una violació.


Aquest film suposa el debut de Dusty Mancinelli i Madeleine Sims-Fewer al cinema. És aquesta segona qui també protagonitza l'obra. Ella interpreta a Miriam, una dona que està a punt de separar-se del seu marit, però igualment tots dos decideixen anar a veure a la seva germana i cunyat, que viuen en una casa en mig de la natura. Un cop allà, el cunyat de la Míriam s'acabarà prenent més llicències de les permeses...


Violation és una obra molt diferent del que hem vist fins ara al cinema rape&revenge. Aquí tot és més gris, i es potencia el drama social, i fins i tot reflexiona sobre el que és una violació o no ho és. Tot en un tramat que juga amb la línia temporal per anar desvetllant elements de la trama que són els que impulsen a agressor i víctima a actuar com a tal. Una cronologia a vegades confusa i amb moments irrellevants que dilaten en excés el metratge.


És una obra que atrapa per la credibilitat del seu rerefons, però l'ètica de les seves directores per les imatges aproxima el film cap a terrenys més artístics, intentant relacionar el fons de la història amb la natura salvatge, que ni necessita ni tampoc hem entès. Això no impedeix que l'espectador veu imatges molt boniques, i a més estan acompanyades per una banda sonora que explota el potencial dramàtic de l'obra.


Per tot això creiem que aquesta pel·lícula rape&revenge no és per a espectadors que vulguin gaudir del prototip de pel·lícules habituals d'aquest subgènere, com I spit on your grave o The last house on the left, i si que va dirigida a aquell públic més general que vulgui reflexionar sobre prejudicis i credibilitat. Ara bé, aquest film no escatima violència i resulta gairebé insuportable en algunes escenes. La seva violència està fotografiada d'una manera naturalista, sense gairebé trucs cinematogràfics, tot potenciant un realisme cru difícil de digerir.


Violation és una obra provocadora, fresca i reflexiva. La profunditat del personatge de Miriam és immensa i traspassa la pantalla, amb una interpretació magnífica capaç de generar un impacte emocional a l'espectador. Diguem que aquí és tot més emocional que dinàmic. No passen gaires coses i això la castiga, però les que passen es treballen mol bé, i el debat posterior a veure la pel·lícula està servit. 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario